PROJECTE TIC I PROJECTE TAC

TIC i TAC

Aquesta nova entrada la dedicaré a parlar sobre els  projectes TIC i TAC. Dir que si que coneixia el que era el projecte TIC, en canvi el projecte TAC, m’ha vingut de nou.

En primer lloc, definiré el que és el projecte de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Com ens diu Jordi Adell una escola defineix les seves expectatives, metes, continguts i accions mitjançant el futur de les TIC dins de l’ensenyament i l’aprenentatge. Es troben una gran varietat d’enfocaments sobre els plans TIC a les escoles, tant en el procés de creació i ejecció com en les activitats de formació en les TIC, en les decisions i les activitats de seguiment del pla. En aquest pla s’han de posar d’acord tots els integrants de l’escola sobre el que s’ha de fer amb les TIC, per així anar tots cap a la mateixa direcció. Primer s’ha de saber on estem i després s’ha de definir a on es vol arribar, i a més s’ha de conèixer les TIC i estar dispost a canviar les pràctiques educatives. Les noves tecnologies dins de l’aula són un recurs que fa més fàcil realitzar les activitats, ens amplia les possibilitats del que podem fer, i ens faciliten l’accés a la informació. En definitiva el projecte TIC té la finalitat de millorar la vida dins d’un entorn.

El pla TAC fa referència a les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement en els centres educatius. El que es vol aconseguir és oferir pautes per a una tasca que requereixin un enfocament sistemàtic i la implicació de tot l’equip docent i l’equip directiu. Un pla TAC ha d’assegurar la competència digital de tot l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica. Aquest projecte ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. Així, TAC ens ofereix posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament i aprenentatge, d’avaluació i d’organització. Per concloure, podem dir que les tecnologies de la informació i la comunicació ens guien per a l’aprenentatge.

Els tres pilars bàsics de TIC i TAC són el treball en equip, la creativitat i el pensament crític. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a Transformar l’Aprenentatge i la Creativitat (TIC-TAC), és un projecte molt complert i optimista que vol aconseguir una transformació social.

La principal diferència entre TIC i TAC és que el projecte TAC té més impacte en el medi on s’està produint l’actuació de les noves tecnologies, en aquests cas l’escola. A més, el projecte TIC està centrat en l’aprenentatge de les tecnologies, i en canvi el projecte TAC es relaciona amb l’aprenentatge amb les tecnologies.

Per acabar, esmentar un altre pla relacionat amb aquests dos que he explicat unes línees més amunt, el pla TOC, és a dir tecnologies d’organització i coordinació. Aquests pla permet una millor eficàcia i eficiència en la gestió i coordinació tant en aspectes acadèmics com administratius.

Bibliografia emprada i consultada:

• http://www.xarxanet.org/informatic/noticies/tic-tac-un-projecte-tecnologic-amb-voluntat-de-transformacio-social
• http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2011/06/12/el-plan-tic-o-tac/
• http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Pla_Tac_de_centre.pdf
• http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/
• http://iesllompart.cat/files/docs_centre/tic-tac-toc.pdf

El meu procés tecnològic

A quina fase ens trobem com a futures mestres?

Hola, avui intentaré respondre a una pregunta que ens ha fet la professora. Aquesta pregunta m’ha fet reflexionar sobre la utilitat que dono a les noves tecnologies i quina utilitat en puc treure com a futura mestra.

Aquestes setmanes ens hem informat i hem conegut el que diu la legislatiu sobre les tecnologies de la informació i de la comunicació en el sistema educatiu. Crec que és important saber el que diu la legislació ja que com a futures mestres hem de saber que ensenyar i com ensenyar als infants.

Per fer aquesta entrada al blog he hagut de visualitzar el vídeo  La competencia digital de Jordi Adell que es pot trobar en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v_tjC1LOC0rlg.  Aquest vídeo ens explica que és la competència digital. Se'ns diu que aquesta competència és una de les vuit competències bàsiques i que s'ha de tenir en compte dins del currículum d'educació primària i de l'educació secundària (ESO). L'escola ha de formar als alumnes perquè siguin capaços d'aprendre al llarg de tota la seva vida. A més, Jordi Adell ens explica que dins de la competència digital trobem diferents components. Aquests són la competència informacional, la competència tecnològica o informàtica, les alfabetitzacions múltiples, la competència cognitiva genèrica i la ciutadania digital. 

Un altre document que hem hagut de tenir en compte per fer l'activitat ha estat sobre el projecte ACOT, concretament les fases d'integració de les TIC. Aquest document el podem trobar al següent enllaç: http://es.slideshare.net/pepeaslideshare/fases-de-integración-tic. Aquest informe ens explica que a les escoles espanyoles tenim la tecnologia dins de les aules, tenim disposició i tenim la formació, és a dir els mestres tenen la formació, però encara necessitem més temps perquè el professorat tingui una bona competència digital, ja que aquest procés no és un procés ràpid. Aquest procés està compost per cinc fases. La primera fase correspon a l'accés, en el qual els professors s'han de familiaritzar i aprendre l'ús de la tecnologia. La segona fase és la d'adopció, en aquesta s'empra la tecnologia com un suport de l'ensenyament tradicional. La tercera fase fa referència a l'adaptació i significa que s'integren les tecnologies en les pràctiques tradicionals i es centra una mica més en la productivitat dels alumnes. La quarta fase és la de l'apropiació, aquí ja hi ha més treball cooperatiu, interdisciplinari, a les escoles ja es treballa mitjançant projectes d'aprenentatge i s'utilitzen les tecnologies com una eina més per aprendre. I la darrere fase és la d'invenció, e aquesta ja es descobreixen els usos de la tecnologia i es combinen de manera innovadora, els professors innoven i creen coses que encara no s'havien realitzat. 

En quant el meu procés tecnològic, dir que no ha estat fins que he arribat a fer la carrera que no he fet un ús diari dels ordenadors i d’Internet, i en general de les noves tecnologies.
A l’educació primària no solíem utilitzar els ordenadors de manera quotidiana. Teníem una aula d’ordenadors però hi anàvem molt poques vegades. I quan hi anàvem fèiem alguna activitat i poca cosa més.

A l’educació secundària ja vàrem introduir una mica més les noves tecnologies en el nostre procés d’aprenentatge, tot i que no els utilitzéssim tots els dies. Dins l’aula no teníem ordenadors, a vegades ens donaven deures de recerca o fer treballs i per això utilitzàvem més les noves tecnologies fora de l’escola que dins. El que si que teníem era una assignatura de TIC, però ja a quart d’ESO. En aquesta assignatura anàvem a l’aula d’ordenadors i el professor ens ensenyava programes i coses que podíem fer amb aquests.

Una vegada vaig començar el Batxillerat ja si que era més habitual la utilització de les noves tecnologies, tant per fer recerques d’informació, per fer treballs tant individuals o grupals, per passar apunts, etc. Dins l’aula no teníem ordenadors així que aquestes feines les fèiem a casa o alguna vegada si anàvem a l’aula d’ordenadors.

No ha estat fins a l’actualitat, ara que estic cursant la carrera, que no he fet un ús més profitós i més quotidià de les noves tecnologies. En aquests moments utilitzo les noves tecnologies per fer recerques d’informació per a les assignatures,  per fer recerques per fer treballs tant grupals com individuals, per estar connectada amb els professors, etc.

Va ser tard que vaig tenir ordenador propi. No va ser fins al batxillerat que no vaig disposar d’aquest aparell a casa meva. Com que abans del batxillerat quasi no l’utilitzava, no em feia falta tenir-ne un, quan ho necessitava anava a casa de la meva tia i feia allà la feina. Quan vaig cursar batxillerat ja em feia més falta per això em van comprar un ordenador. I quan vaig començar la carrera em vaig adonar que m’aniria molt bé tenir un portàtil per així poder dur-lo a la universitat i per passar els apunts i fer treballs des de la universitat.

Responent a la pregunta, de a quina fase em trobo com a futura mestra, jo crec que en aquests moments em troba a la fase quatre, és a dir, la fase d’apropiació.  Crec que ja he assolit les altres tres fases però encara no he arribat a la cinquena. Penso que la quarta la tinc ben assolida ja que utilitzo les noves tecnologies per fer treballs col·laboratius amb les companyes de classe, i utilitzo les tecnologies quan crec que es necessari, a més intentem utilitzar altres eines que ens puguin ajudar en el nostre procés d’aprenentatge. No he arribat encara a la fase cinc ja que encara no utilitzo de forma innovadora les noves tecnologies però crec que d’aquí al futur si que hi arribaré. Com a futura mestra m’interessarà utilitzar la tecnologia de manera innovadora per beneficiar els aprenentatges dels alumnes.

I fins aquí aquesta entrada al blog! 

Legislació de les TIC

Una altra activitat que hem fet en grup petit ha estat la realització d'un esquema sobre la legislació de les TIC. D'aquesta manera, ens hem adonat de la normativa actual sobre les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquesta activitat l'hem realitzada amb el Padlet. El meu grup l'hem format na Marta, na Maite, na Clara n'Ester i jo.

Aquest ha estat el resultat:

Cronologia de les TIC

Aquesta activitat la vàrem fer a classe en petit grup, en aquest cas vàrem ser n'Hada, na Judith, na Clara, na Marta, na Maite, n'Ester, na Marina i jo. L'activitat va consistir en crear una línea del temps de les TIC i vam utilitzar el programa Timeline. Aquest va ser el resultat:

El software educatiu

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU A LES AULES D’EDUCACIÓ INFANTIL

Aquesta entrada al blog la dedicaré a parlar sobre els software educatius, concretament sobre els seus avantatges i inconvenients dins les aules.

Els software educatius és una eina informàtica que es pot emprar a les aules d’educació infantil per aprendre jugant i experimentant. Des de ben petits, els infants saben emprar aquests instruments multimèdia i a la vegada que es diverteixen van aprenent.

Des del meu punt de vista, el software educatiu pot ser molt útil dins les aules d’educació infantil, tot i que,  els mestres i les mestres  han de saber com utilitzar-ho per beneficiar els aprenentatges dels infants. No han de deixar que aquests materials siguin únicament lúdics, també han de ser educatius.  

Les possibilitats dels softwares educatius són:

•  Possibiliten que els infants siguin autònoms en el seu procés d’aprenentatge.
•  Introducció en el món de les noves tecnologies.
• Afavoreix a l’adquisició de competències, com la d’aprendre a aprendre.  
• Aquests resulten molt motivadors pels infants i d’aquesta manera els alumnes participen activament.
•  També, afavoreix a l’aprenentatge individualitzat dels alumnes.

Alguns dels inconvenients dels softwares educatius són:

• A vegades, aquests softwares estan dissenyats únicament per a divertir-se i realment no hi ha continguts educatius en ells.
• S’ha de tenir en compte el nivell i l’edat dels infants a qui va adreçat. A vegades, la dificultat o facilitat d’aquests softwares no correspon als infants a qui va dirigit.
•  El tractament de l’error és important. Segons com es tracti aquest error pot desmotivar als infants per això és important que el tractament de l’error es faci de manera suau. Per exemple: torna-ho a provar, en ves de ho has fet malament.
• És important que tots els elements estiguin ben identificats perquè pels infants puguin navegar autònomament.
• Tot software educatiu ha d’incloure una guia perquè pares i mares, o educadors pugui saber que es pot fer, quins objectius té el software, etc. Aquesta guia hauria d’estar feta per professionals experts en el desenvolupament dels infants, però moltes vegades no és així.
• Perquè no sigui cansat i molt monòton pels infants hauria d’haver una gran varietat de jocs.

En definitiva, crec que els fabricants de software educatius haurien de ben estudiar aquests materials per així beneficiar el desenvolupament dels infants. També, penso que els mestres i les mestres haurien de fer un bon ús d’aquests, i no sols utilitzar-ho com un recurs per tenir entretinguts als infants. 

Avaluació d'un material didàctic multimèdia: La Vaca Connie

Hola!!

Aquesta nova entrada és sobre els materials didàctics multimèdia. A Internet podem trobar molts de materials pels infants però no tots ells són adequats o educatius per als mes petits. Per aquest motiu hem de saber analitzar-los i ser crítics amb els materials i proporcionar els millors programes pels infants. Amb l'ajuda d'una graella he analitzat un material didàctic bastant conegut, aquí el podeu veure:

EINA D'AVALUACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMPEDIA 

IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ

Titol del material:La Vaca Connie
Enllaç: http://www.lavacaconnie.com
Autor: Neptuno Films Production, S.L
Material i àmbit: Jocs de memòria, jocs lingüístics i jocs matemàtics. Àmbit educatiu. 
Breu introducció del mateix: En aquesta pàgina trobem diferents jocs i contes, tant per realitzar de manera autònoma com per fer-los en família. El tema principal dels jocs i contes és la Vaca Connie, que és un personatge televisiu. 
Idioma: català,castellà i gallec 
Destinataris: Aquest programa està destinat a infants de 1 a 5 anys, aproximadament, ja que trobem diferents graus de dificultat. 
Paraules clau: Juegos, Cuentosi Aprender con los pedres 
Gratuït o de pagament: gratuït

OBJECTIUS

L’objectiu principal de l’autor del programa és entretenir i divertir als infants i alhora oferir diferents aprenentatges, com: visualització, treball de la memòria, aprendre nombres i lletres, formar paraules i saber escoltar i mantenir l’atenció.

ANÀLISI DEL MATERIAL

Aspectes tècnics i de disseny

Qualitat estètica
	Gens adequat	Adequat	Molt adequat
És visual			X
És innovador		X
Hi ha adequació entre fons i text			X

Elements multimèdia
	Gens adequat	Adequat	Molt adequat
Són adequats els elements multimèdia			X
Són de bona qualitat		X
Serveixen per motivar			X
Complementen el que s’explica			X

Interactivitat
	Gens adequat	Adequat	Molt adequat
És fàcil de manejar			X
Els enllaços són bons de distingir de la resta.			X
Els enllaços estan actius.			X

Aspectes pedagògics i funcionals

Aspectes funcionals
	Gens adequat	Adequat	Molt adequat
Afavoreix el control de l’aprenentatge.	X
S’aconsegueix la progressivitat de les activitats.	X
Són adaptatives.	X
Trobem feedbacks i/o retroalimentació.	X
Proposa exercicis d’aprenentatge.		X
Proposa exercicis d’avaluació.	X

Aspectes pedagògics i/o social
	Gens adequat	Adequat	Molt adequat
Incita a l’autoaprenentatge.		X
Estimula la creativitat.	X
Terminologia adequada.			X
Tasques obertes i guiades		X
És original i planteja dubtes a   resoldre.	X
cAjuda a l’aprenentatge per error.			X
Ofereix una ajuda constant per fer les activitats.		X
Aprenentatge segons les capacitats de l’alumne		X

Anàlisi de continguts
	Gens adequat	Adequat	Molt adequat
Queda clar a qui va dirigit el material.			X
Objectius clars.			X
Instruccions adequades.			X
Organització adequada.			X
Errors gramaticals		X
Vocabulari fàcil d’entendre.			X
Activitats coherents amb els objectius i continguts.

OBSERVACONS I COMENTARIS: 

Creiem que es tracta d’un programa amb jocs, principalment, per entretenir, no per ensenyar. També trobem que hi podria haver més varietat de jocs, ja que n’hi ha pocs i a més dins cada tipus d’activitat sols n’hi ha una, no té variacions. Finalment, pensem que la pantalla de joc podria ser més gran, ja que té una tamany una mica reduït.